Sé que s’acaba perquè tots dos estem espantats de nosaltres mateixos i tenim por d’anar massa lluny. No ens ho diem, pero som conscients que el cicle natural d’aquesta aventura s’acosta a la fi. Som un rodríguez vulgars, convencionals, la nostra capacitat de subversió és modesta, ja l’hem cremada tota, en el fons ja ens està bé la vida tal com la tenim encarrilada.
La veritat és que tinc ganes d’estar amb el meu marit i de jugar amb els nens i estic disposada a fer un viacrucis expiatori pel regne de les vaques. A més a més, a casa no me’n surto. No entenc com estan ordenats els armaris ni sé com funciona la rentadora. Jo només m’hi entenc amb els ordinadors, al càmping me n’hi penso pujar un de portàtil. I un litre d’Autan.
Aquesta historia juga molt amb les paraules, de tal manera que et fa creure que la historia és d’una manera, però al final impacta al lector amb la veritable identitat del personatge. Ens fa creure una cosa que no és, ja que la nostra societat ens ha inculcat uns valors que ens fan veure les coses d’una única manera, i ens és impossible pensar de forma diferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario