La televisió va neixer el 1926, amb l’objectiu d’apropar el món sencer a totes les llars. Va començar sent un simple mitjà informatiu i una forma d’entreteniment per a les persones, i s’ha acabat convertitnt en un mitjà inculte i destructiu per a molts sectors de la població. La televisió s’ha anat adaptant als canvis socials, polítics i culturals que hem viscut, i avui per avui, aquesta és el resultat de tot això.
El fet de regular o no determinats programes no crec que sigui la solució més efectiva, ja que cada persona té preferencia per un tipus de programa, per tant no és desitjable que uns quants decideixin que és el que està bé mirar i que no, i el que és menys, retirar de la graella programes que ens semblin “telebasura”.
Jo puc i tinc el dret de decidir per mi, el que vull o no vull veure a la televisió, però no puc prendre la decisió en nom d’altres persones. A la televisió hi ha programes de diferents formats, només hem d’escollir el que volem veure.
Però el que crec que si es podria regular molt millor són els horaris en que s’emeten alguns progrmaes, com és el cas de: Sálvame diario, Tal cual, entre d’altres.
Com a futura pedagoga, crec que seria interessant treballar diferents aspectes relacionats amb un bon consum de la televisió, i tant els menors com les seves families em semblen un bon punt de partida.
Per un costat, es treballaria amb les families per tenir present quins són els seus hàbits televisius, quins interessos socials i culturals tenen, etc. I per un altre costat, seria interessant el fet de poder dur a terme amb les families, activitats i/o petits experiments que portin a reflexionar a les families sobre el visionat d’aquest tipus de programes i de la repercussió que pot tenir sobre els seus fills.
En un altre nivell, seria essencial, el poder treballar amb els nens/es a les escoles. Amb aquests es realitzarien activitats més implícites, és a dir, que independentment de les tasques, jocs... que s’estiguin realitzant a l’aula, el docent tingui sempre presents aspectes tals com els interessos dels alumnes, quines són les seves motivacions, quines són les seves opinions respecte qualsevol tema, etc., és a dir, sempre ajudant a desenvolupar el seu pensament crític, que és el que farà que el nen/a prengui una o altra decisió davant de les situacions diaries: treball, relacions socials...
En conclusió, la televisió extreu dels realitis una enorme quantitat de diners. Per tant, les productores seguiran bombardejant-nos amb aquest tipus de programacions i cada dia s’inventaran coses o situacions per tal de que una cadena obtingui més audiència que altra, contractant a personatges explosius, fent ús d’una producció agresiva i que enganxi, etc.
Nosaltres tenim el poder de decidir lliurement si volem veure segons quins programes, ja que ningú de nosaltres té el poder de decidir que és el que es retransmet per la televisió. Simplement hem de ser crítics i pensar que ens aporta segons quins programa.
