FICCIÓ

Segons Viquipèdia, la ficció és la creació de mons i històries imaginàries a partir de l'art, sobretot la literatura. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblança, si bé sempre tenen una connexió amb la realitat, sigui perquè en prenen alguns elements de referència sigui perquè la contradiuen. S'oposa als gèneres no ficticis, com l'assaig o els del periodisme, per bé que alguns corrents filosòfics reclamen que tot és en certa mesura ficció, ja que no existeix l'objectivitat en la interpretació o alguna cosa externa a la ment (idealisme radical).

Els elements més importants en una narrativa de ficció són: els personatges, una historia narrada i elements que marquin a l’espectador perquè vulgui veure el que passa.

La funció catàrtica de la ficció ve donada pel fet de que aquest tipus de gènere ens presenta la historia d’un personatge amb el qual ens sentim identificats, degut a la realitat del personatge en sí i dels fets que està vivint, el que fa que ens impliquem emocionalment amb el o els personatges i les desgràcies que els hi succeixen.

I la part lúdica de la ficció, ve donada perquè les histories que se’ns presenten són per entretenir a l’espectador i, sobretot, que es diverteixi, rigui, es relaxi, etc,. És a dir, que experimenti diferents emocions i que es concentri en el que està veient, desconectant de la realitat.

Els macrorelats són els que més predominen en la nostra televisió actualment, ja que fa referencia a serials televisius (el internado, perdidos, house...), programes de telerealitat (gran hermano, operación triunfo...), dibuixos animats (Bob Esponja, Pocoyó...) que toquen temes de la nostra vida quotidiana i que ens fan sentir identificats, per això enganxen tant.

Segons el meu parer, la ficció a l’igual que és un instrument d’entreteniment per a la gran majoria de la població, també pot aportar valors educatius als diferents grups d’edat que miren serials. És a dir, al ser un gènere tan versàtil, el qual s’adreça a diferents grup d’edat i s’adapta tan a la vida real de les persones, porta implícits molts valors, que conscient o inconscientment, es transmeten i es reprodueixen diariament. Hi ha valors que són positius, però també, aquest gènere provoca actituds no desitjables en alguns casos.

DIVERSITAC: Arribades per mar

El material creat per DiversiTAC resulta molt interessant, sobretot com a recurs per a treballar-lo als centres educatius, ja que permet que els alumnes puguin exposar el que pensen sobre el tema, però que a la vegada descobreixin quina part de la informació mostra la televisió i quina existeix realment i no ens mostren els Mitjans de comunicació.

A partir del visionat d’un documental on es veuen imatges d’inmigrants arribant a les nostres costes, se’ls proposa la realització d’un article enel qual expressin la seva opinió de perquè els mitjans de comunicació posen tan èmfasi i importància en mostrar imatges d’inmigrants arribant per mar, quan sabem perfectament que arribem també per terra i/o altres vies.

Podem classificar com a aspectes positius d’aquest recurs, el fet de que es dona la oportunitat als alumnes de poder escriure sobre un tema, el qual veuen dia a dia als mitjans de comunicació i, sobretot el fet de poder investigar mitjançant altres fonts que no són la televisió per adonar-se que la realitat que ens transmeten alguns mitjans no són tan veritables com ells creien en un principi. És a dir, que això serà molt positiu a l’hora de fomentar el seu pensament crític.

Per un altre costat, el fet de poder realitzar aquesta activitat de grup, ajuda a la cohesió entre els companys i també a poder tenri més punts de vista sobre un tema, el que enriqueix encara més l’activitat.

Però crec que el recurs presenta limitacions, i és que no queda gaire clar quina força se li ha de donar al treball, quina continuació pot tenir... És a dir, hauria d’estar més elaborat i oferir més diversitat d’activitats amb les quals treballar per tal d’afavorir un millor aprenentatge, ja que queda bastant aïllat dels continguts que el professor/a vulgui treballar amb aquesta activitat.

LA DESINFORMACIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Pel que fa a les edicions de 1963, es pot observar clarament, que les notícies més importants i de més rellevància eren les que estaven relacionades amb el General Franco. Es pot veure la influència que exercia la dictadura en els mitjans de comunicació. Les notícies en les que apareix Franco, donan una imatge que distava molt de la realitat. Seguidament, trobem grans quantitats de publicitat. Totes les pàgines tenen publicitat, que ocupen més de la meitat de la fulla, inclús fulles senceres, anunciant diversitat de productes. Com que la política era un tema delicat, els successos també ocupaven gran part del diari, anunciant la mort de personatges populars, persones desaparegudes, etc. És a dir, amb les fotos de Franco, la publicitat i els sucessos omplíen les pàgines dels diaris durant la dictadura franquista, el que reflexa clarament la manipulació que s’excercia sobre els mitjans de comunicació.

Al 1973, la línia del diari segueix sent bastant similar pel que fa a continguts, ja que segueixen apareixent gran quantitat d’anuncis, de successos i notícies de Franco. El que ha canviat és la distribució de les notícies, i es que ara apareixen les notícies d’actualitat a les primeres planes, i després apareixen altres àmbits com economía y finanzas, Madrid 24h, Religión y tiempo, noticiario de Cataluña, arequología y prehistoria, música, teatro y cine...

Estar informats al 63 i al 73, era en realitat estar desinformats, ja que no interesava mostrar el que estava passant en realitat. S’havia de fer com si tot marxès perfectament i així tenir controlada la població.

Les edicions de 1983, presenten grans canvis, i es que l’entrada de la democràcia garanteix més llibertats per als mitjans de comunicació. Per exemple, La Vanguardia Española ja no existeix, sino que ara és La Vanguardia a seques.
La publicitat segueix estant molt present, però podem veure aspectes de Catalunya que comencen a tenir més pes polític i econòmic i, no ser tant de caire social.

A partir de 1990 fins l’actualitat, l’estil del diari és molt diferent, ja que es comencen a introduir pàgines en color, i es presenten les notícies internacionals en primer lloc, seguides pel bloc de política, opinió, societat, ciutats, esports, cultura i espectacles, cartellera, classificats, economia... La utilització del català per a fer anuncis i les edicions en català del diari són també, grans canvis.

Vivim en la societat de la informació, i no podem comparar el tipus d’informació d’abans amb la d’ara, però la informació que rebem no és 100% fiable, ja que tot depen dels interessos polítics i ideològics que hi ha darrere de cada mitjà, el que transforma en subjectives les notícies i es distorssionen de la realitat, i ho podem entendre com una forma de manipulació.
Des dels mitjans de comunicació s’escullen les notícies que tinguin un aspecte d’exclusivitat i que sensibilitzin a l’espectador, és a dir que es tractin temes amb els quals la població se senti identificada.