La nostra societat es coenix com a societat de la informació, ja que estem envoltats per mitjans comunicatius a totes hores (radio, televisió, Internet...), de tal manera que posar-nos al día del que passa al món no ens resulta gens difícil.
El que crea una opinió dels fets rellevants, és la manera que té cada programa, persona, etc., d’emetre una notícia, ja que cadascú posa l’èmfasi en el que li resulta més important, el que fa que molts cops el que s’expliqui es desvirtui de la informació real.
En el meu cas, m’informo principalment amb els telenotícies, que miro tots els migdies dinant, i la ràdio quan em desplaço cap a la universitat tots els matins. Els caps de setmana aprofito per llegir el diari. No sóc d’un canal fixe sino que canvio segons el dia o, segons la informació que estiguin donant.
Els telenoticies són una de les fonts d’informació que més mira la majoria de la població, per això és un medi tan poderós i de gran impacte social. Aquests aprofiten aquesta situació per manipular la veritat, ja que a cada cadena li interessa transmetre les notícies d’una determinada manera, segons els interessos dels caps directius.
Crec que els temes que més es veuen són de caire social, perquè els telenotícies volen desviar la mirada de la situació político-econòmica en la que ens trobem actualment.
Les informacions noticiables són aquelles que són singulars, especials, i que criden l’atenció de l’espectador. Amb això, no vol dir que sigui una bona notícia, o que sigui d’interès públic, sinó la que faci augmentar l’audiència. Últimament, els telenotícies, s’estan tornant aparadors de successos, ja que els importa més captar espectadors que no pas donar informació de qualitat.
Els telenotícies són manipuladors, ja que cada cadena porta la notícia cap a l’àmbit que li interessa, sense ser neutrals, per poder conseguir la reacció desitjada en els seus espectadors.
Resulta impossible aquesta objectivitat informativa, on darrere hi ha empreses amb molt poder econòmic, que imposen unes idees i unes normes que impedeixen aquesta neutralitat. Algunes ho fan més explícit que d’altres, però totes segueixen els mateixos esquemes, siguin públiques o privades.
Som persones desinformades a la gran societat de la informació.
