VALORACIÓ FINAL

Mai havia cursat cap assignatura que tractès el tema de l’educació enfront els mitjans de comunicació, així que hem va semblar diferent a les altres optatives que havia cursat i per això la vaig escollir.

En un primer moment, vaig pensar que aquesta assignatura seria més teòrica, però em vaig dur una sorpresa quan ens van dir de crear un blog a on podriem penjar notícies que en semblessin interessants per compartir amb els companys i fer aportacions de tot el que anessim treballant a classe. Al ser diferent al que havia fet fins ara, em motivava bastant. El fet de poder donar la teva opinió sobre diferents temes en un blog personal està molt bé, ja que encara que a classe feiem debats, no tothom podia expressar bé el que pensava, i el recurs del blog a permés que tothom es poguès explicar amb deteniment.

Fins la realització de l’assignatura, mai m’havia parat a pensar en la importància d’educar en els mitjans de comunicació. L’educació ha d’estar pendent de tots els canvis que sorgeixen al seu voltant, tant els econòmics, els tecnològics... Però aquesta s’ha quedat estancada en el passat, el que porta a carències educatives. Per tant, és imprescindible que es formin a professionals de l’educació, per poder dur a les aules la importància que tenen els mitjans de comunicació en les nostres vides, però sobretot, com utilitzar aquests medis, ja que és la única manera de poder crear un escut contra la manipulació que exerceixen tots aquests medis i, així, poder desenvolupar una visió crítica. S’han d’utilitzar tots aquests medis com a recursos que es relacionin amb l’àmbit educatiu, ja que és la única forma d’integrar-los d’una manera natural a la vida de les persones, petits i grans, i sobretot, que sàpiguen fer un bon ús d’aquests, ja que és la millor via per lluitar contra la societat de la informació desinformada en la que estem vivint i, la vulnerabilitat que tenim davant dels medis.

LA ORIGINALITAT DELS ESPOTS PUBLICITARIS

Un dels anuncis que més m’ha agradat d’aquests últims anys ha estat un anunci de la cervesa heineken, en el qual una parella que s’ha anat a viure a un pis nou està ensenyant la nova estancia als seus amics. Primer es veu com la dona ensenya a les seves amigues una habitació molt gran que la utilitza només per guardar la seva roba, sabates... i les amigues al veure-ho s’emocionen i totes criden, fent veure que és el somni de moltes dones. Però de cop totes callen, i de fons se senten que els nois també estan cridant, i quan s’acosten a veure el que passa, resulta que l’home ha ensenyat als seus amics una habitació-refrigerada a on té una gran quantitat de cervesa, i es veu als nois saltant d’alegria i abraçant-se pel que estan veient.

És un anunci que encara que sigui molt senzill, em va impactar molt, ja que emocionalment t’enganxa, és una representació de les actituds que tenim els homes i les dones davant de les coses i que en els fons no som tan diferents, simplement donem importancia a coses diferents. I el fet de veure representada aquesta situació, em va impactar.

Crec que és un bon anunci perquè en tot moment queda clar que el producte anunciant són les cerveses i, l’anunci en si no distorsiona la marca del producte al que fa referència, ja que apareix durant l’anunci i al final de tot, juntament amb l’eslogan, mundialment conegut.

Pel que fa al llenguatge audiovisual, aquest anunci deixa veure alguns tòpics que sempre s’han posat de rellevància pel fet de ser home o dona, per tant des de l’àmbit educatiu es podria treballar aquesta temàtica i la metàfora entre la diferència entre homes i dones que recrea aquest anunci.

Aquí us deixo el vídeo.

UTILITZEM LA PUBLICITAT

Està clar que la publicitat pot ser educativa, ja que cada any es porten a terme campanyes per afavorir la lectura, la cultura, la cura del medi ambient, la importància de menjar saludable, campanyes contra la violència familiar i escolar, el consum de drogues, entre d’altres. Avui en dia, la publicitat constitueix un element enorme dins dels mitjans de comunicació. Apareix publicitat amb diferents objectius, que volen transmetre uns determinats missatges. I és aquí, on està el problema, ja que no tot el que es fa per intentar vendre un producte resulta moralment correcte per als diferents sectors de la població. El cas més greu és el de la població infantil, i és que no es pot negar que aquests són molt vulnerables a aquests missatges.

Per això crec que és molt important que des de les aules s’introdueixi com a recurs formatiu, el fenomen de la televisió i la publicitat. Hi ha moltes temàtiques que si s’introdueixen de forma correcta poden donar bons resultats, ja que sabem que utilitzar recursos com la televisió per motivar l’aprenentatge és més divertit i interessant per als nens. Si som capaços d’utilitzar diferents continguts com a recursos educatius ajudarà en la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat, i això portarà a la introducció de nous valors, noves formes de comunicació, a anar creant un esperit crític i sobretot, a saber utilitzar aquests recursos de forma correcta.

Per treballar el tema de la publicitat el que podem fer en primer lloc es veure de forma introductòria que és la publcitat, quins tipus de publicitat hi ha i que respresenta aquesta dins del món dels mitjans de comunicació.

Seguidament, es podria treballar el tema dels eslògans, analitzant diferents anuncis reals, responent a preguntes com: a qui volen convèncer?, de que volen convèncer?, i se’ls podria presentar diferents situacions mitjançant les quals els alumnes han d’inventar-se un eslògan publicitari.

Per un altre costat seria interessant poder estudiar els efectes sonors de la publicitat, és a dir, perquè escullen una música en particular, com se’ns queda a les persones, com identifiquem un anunci a partir de la música, quins valors transmeten, a qui van adreçats, quin tipus de llenguatge i imatge utilitzen, etc.

També seria interessant, posar en pràctica tots aquests coneixements, fent que cada alumne escollís un anunci actual que trobés en format paper, és a dir en una revista o diari, i que el transformès en un anunci radiofònic, afegint música i un text que captès l’atenció del receptor.

Són coneixements que es podrien treballar en qualsevol classe de llengua.

LA INFLUÈNCIA DE LA PUBLICITAT

Avui en dia la publciitat s’ha convertit en un factor de gran importancia i de gran influència respecte la societat, però no és culpable de tot el que passa en la nostra societat.

Aquesta, s’ha de dir que afecta en gran part a les persones, sobretot a les que educativament parlant, estan poc formades i preparades per enfrontar-se a les empreses que fan tot el possible perquè la gent compri els seus productes. Des de les campanyes publicitàries volen que associem un producte amb un estil de vida o pertànyer a un sector privilegiat de la població, el que incita a l’espectador a comprar aquell producte i, també molts cops a sentir-se frustrat si no pot tenir alguna cosa que el seu grup d’iguals té. És a dir, juguen amb les nostres emocions, il.lusions i pors, de tal manera que saben que tenen les de guanyar si ofereixen un producte assegurant que si el comprem podrem fer coses que abans no podiem, que podrem ser joves i atractius durant molt més temps, que serem més populars, que tindrem una vida plena i feliç, etc.

Utilitzen aquests tòpics perquè saben quines són les pors i inseguretat generals de la població, així que saben que si juguen amb això, la gent caurà en aquesta seducció i compraran els seus productes.

Actualment ens bombardegen amb grans quantitats de publicitat, sobretot en horaris a on saben que el tipus d’espectador és més receptiu i vulnerable, com és el cas dels nens i adolescents. I això, és un factor molt important perquè aquests són futurs consumidors. Així que crec qeu s’hauria de regular amb més presició la lliure publicitat que s’exerceix sobre aquests sectors de la població. No solament és de vital importància que es reguli la publicitat, sinó també la formació dels més petits perquè siguin capaços de canalitzar de forma adequada tots aquests missatges.

La publicitat transmet valors molt negatius que calen dins de les persones. Transmeten estils de vida molt materialistes i, nosaltres els reproduim durant el nostre dia a dia. Veiem tal quantitat de publicitat al dia i juguen tant amb les nostres pors, que creiem que comprant aquests productes solucionarem els nostres problemes i serem més feliços. Això vol dir que molts cops la publicitat distorsiona els nostres objectius i ens allunya dels valors reals que importen en la nostra societat.

La publicitat no és un reflex de la societat en que vivim, sinò de la societat que creen els agents publicitaris per tal de que es venguin els seus productes i obtenir els beneficis desitjats.

FINAL D'UNA HISTORIA

Sé que s’acaba perquè tots dos estem espantats de nosaltres mateixos i tenim por d’anar massa lluny. No ens ho diem, pero som conscients que el cicle natural d’aquesta aventura s’acosta a la fi. Som un rodríguez vulgars, convencionals, la nostra capacitat de subversió és modesta, ja l’hem cremada tota, en el fons ja ens està bé la vida tal com la tenim encarrilada.

La veritat és que tinc ganes d’estar amb el meu marit i de jugar amb els nens i estic disposada a fer un viacrucis expiatori pel regne de les vaques. A més a més, a casa no me’n surto. No entenc com estan ordenats els armaris ni sé com funciona la rentadora. Jo només m’hi entenc amb els ordinadors, al càmping me n’hi penso pujar un de portàtil. I un litre d’Autan.

Aquesta historia juga molt amb les paraules, de tal manera que et fa creure que la historia és d’una manera, però al final impacta al lector amb la veritable identitat del personatge. Ens fa creure una cosa que no és, ja que la nostra societat ens ha inculcat uns valors que ens fan veure les coses d’una única manera, i ens és impossible pensar de forma diferent.

INICI D'UNA HISTORIA

Haver-me quedat de Rodríguez està a punt de costar-me el matrimoni. M’hi he quedat mig per obligació, mig perquè em venia de gust ser lluny de la família per assaborir unes cotes de llibertat que no tenia d’ençà que em vaig casar.

Al despatx hi passo el dia, però les nits són meves. Per primera vegada m’he deixat dur per l’atreviment i l’instint, he prescindit del què diran, he trencat els convencionalismes en què he viscut fins ara i m’he decidit a jugar fort. Ara mateix estic vivint una experiència extraordinària: m’he enamorat d’un home.

Podem observar com la historia capta l’atenció del lector des del primer moment, ja que va presentant al personatge d’una forma intrigrant i de manera que incita a voler continuar llegint. A part, fa ús de l’empatia amb el lector, ja que es tracta com a temes principals, l’amor i la familia.

FICCIÓ

Segons Viquipèdia, la ficció és la creació de mons i històries imaginàries a partir de l'art, sobretot la literatura. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblança, si bé sempre tenen una connexió amb la realitat, sigui perquè en prenen alguns elements de referència sigui perquè la contradiuen. S'oposa als gèneres no ficticis, com l'assaig o els del periodisme, per bé que alguns corrents filosòfics reclamen que tot és en certa mesura ficció, ja que no existeix l'objectivitat en la interpretació o alguna cosa externa a la ment (idealisme radical).

Els elements més importants en una narrativa de ficció són: els personatges, una historia narrada i elements que marquin a l’espectador perquè vulgui veure el que passa.

La funció catàrtica de la ficció ve donada pel fet de que aquest tipus de gènere ens presenta la historia d’un personatge amb el qual ens sentim identificats, degut a la realitat del personatge en sí i dels fets que està vivint, el que fa que ens impliquem emocionalment amb el o els personatges i les desgràcies que els hi succeixen.

I la part lúdica de la ficció, ve donada perquè les histories que se’ns presenten són per entretenir a l’espectador i, sobretot, que es diverteixi, rigui, es relaxi, etc,. És a dir, que experimenti diferents emocions i que es concentri en el que està veient, desconectant de la realitat.

Els macrorelats són els que més predominen en la nostra televisió actualment, ja que fa referencia a serials televisius (el internado, perdidos, house...), programes de telerealitat (gran hermano, operación triunfo...), dibuixos animats (Bob Esponja, Pocoyó...) que toquen temes de la nostra vida quotidiana i que ens fan sentir identificats, per això enganxen tant.

Segons el meu parer, la ficció a l’igual que és un instrument d’entreteniment per a la gran majoria de la població, també pot aportar valors educatius als diferents grups d’edat que miren serials. És a dir, al ser un gènere tan versàtil, el qual s’adreça a diferents grup d’edat i s’adapta tan a la vida real de les persones, porta implícits molts valors, que conscient o inconscientment, es transmeten i es reprodueixen diariament. Hi ha valors que són positius, però també, aquest gènere provoca actituds no desitjables en alguns casos.