Pel que fa a les edicions de 1963, es pot observar clarament, que les notícies més importants i de més rellevància eren les que estaven relacionades amb el General Franco. Es pot veure la influència que exercia la dictadura en els mitjans de comunicació. Les notícies en les que apareix Franco, donan una imatge que distava molt de la realitat. Seguidament, trobem grans quantitats de publicitat. Totes les pàgines tenen publicitat, que ocupen més de la meitat de la fulla, inclús fulles senceres, anunciant diversitat de productes. Com que la política era un tema delicat, els successos també ocupaven gran part del diari, anunciant la mort de personatges populars, persones desaparegudes, etc. És a dir, amb les fotos de Franco, la publicitat i els sucessos omplíen les pàgines dels diaris durant la dictadura franquista, el que reflexa clarament la manipulació que s’excercia sobre els mitjans de comunicació.
Al 1973, la línia del diari segueix sent bastant similar pel que fa a continguts, ja que segueixen apareixent gran quantitat d’anuncis, de successos i notícies de Franco. El que ha canviat és la distribució de les notícies, i es que ara apareixen les notícies d’actualitat a les primeres planes, i després apareixen altres àmbits com economía y finanzas, Madrid 24h, Religión y tiempo, noticiario de Cataluña, arequología y prehistoria, música, teatro y cine...
Estar informats al 63 i al 73, era en realitat estar desinformats, ja que no interesava mostrar el que estava passant en realitat. S’havia de fer com si tot marxès perfectament i així tenir controlada la població.
Les edicions de 1983, presenten grans canvis, i es que l’entrada de la democràcia garanteix més llibertats per als mitjans de comunicació. Per exemple, La Vanguardia Española ja no existeix, sino que ara és La Vanguardia a seques.
La publicitat segueix estant molt present, però podem veure aspectes de Catalunya que comencen a tenir més pes polític i econòmic i, no ser tant de caire social.
A partir de 1990 fins l’actualitat, l’estil del diari és molt diferent, ja que es comencen a introduir pàgines en color, i es presenten les notícies internacionals en primer lloc, seguides pel bloc de política, opinió, societat, ciutats, esports, cultura i espectacles, cartellera, classificats, economia... La utilització del català per a fer anuncis i les edicions en català del diari són també, grans canvis.
Vivim en la societat de la informació, i no podem comparar el tipus d’informació d’abans amb la d’ara, però la informació que rebem no és 100% fiable, ja que tot depen dels interessos polítics i ideològics que hi ha darrere de cada mitjà, el que transforma en subjectives les notícies i es distorssionen de la realitat, i ho podem entendre com una forma de manipulació.
Des dels mitjans de comunicació s’escullen les notícies que tinguin un aspecte d’exclusivitat i que sensibilitzin a l’espectador, és a dir que es tractin temes amb els quals la població se senti identificada.
Al 1973, la línia del diari segueix sent bastant similar pel que fa a continguts, ja que segueixen apareixent gran quantitat d’anuncis, de successos i notícies de Franco. El que ha canviat és la distribució de les notícies, i es que ara apareixen les notícies d’actualitat a les primeres planes, i després apareixen altres àmbits com economía y finanzas, Madrid 24h, Religión y tiempo, noticiario de Cataluña, arequología y prehistoria, música, teatro y cine...
Estar informats al 63 i al 73, era en realitat estar desinformats, ja que no interesava mostrar el que estava passant en realitat. S’havia de fer com si tot marxès perfectament i així tenir controlada la població.
Les edicions de 1983, presenten grans canvis, i es que l’entrada de la democràcia garanteix més llibertats per als mitjans de comunicació. Per exemple, La Vanguardia Española ja no existeix, sino que ara és La Vanguardia a seques.
La publicitat segueix estant molt present, però podem veure aspectes de Catalunya que comencen a tenir més pes polític i econòmic i, no ser tant de caire social.
A partir de 1990 fins l’actualitat, l’estil del diari és molt diferent, ja que es comencen a introduir pàgines en color, i es presenten les notícies internacionals en primer lloc, seguides pel bloc de política, opinió, societat, ciutats, esports, cultura i espectacles, cartellera, classificats, economia... La utilització del català per a fer anuncis i les edicions en català del diari són també, grans canvis.
Vivim en la societat de la informació, i no podem comparar el tipus d’informació d’abans amb la d’ara, però la informació que rebem no és 100% fiable, ja que tot depen dels interessos polítics i ideològics que hi ha darrere de cada mitjà, el que transforma en subjectives les notícies i es distorssionen de la realitat, i ho podem entendre com una forma de manipulació.
Des dels mitjans de comunicació s’escullen les notícies que tinguin un aspecte d’exclusivitat i que sensibilitzin a l’espectador, és a dir que es tractin temes amb els quals la població se senti identificada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario